Quim Bonal, pianista


Nascut a Barcelona Quim Bonal comença els seus estudis musicals a l’escola L’ARC de la mateixa ciutat. S’inicia al piano amb MªTeresa Albiol i després amb Albert Romaní amb el qual treballa la interpretació d’estils.

Més endavant coneix Eulàlia Solé i estudia amb ella durants sis anys.

L’any 1992 guanya una beca i es desplaça a París on hi resideix per un llarg període. Aconsellat per Marian Ribizcky amplia els seus estudis pianístics amb Ramzi Yassa. Tres anys més tard coneix Ethéry Djakeli amb qui renovarà tots els seus coneixements tècnics per apropar-se al món del so partint dels assajos i treballs indagats per Marie Jaëll, pianista alsaciana deixeble i amiga de Franz Liszt que abandonà la seva carrera per oferir una alternativa de recerca més profunda i acurada de la tècnica pianística i del so.

Més endavant és guardonat pel "Concours musical de France".

Quim Bonal posa èmfasi en el treball del "Toucher" i, de mica en mica va modulant i buscant un so més volàtil, més transportable.


D’ell s’ha dit que la seva capacitat de concentració fa que no el distreguin elements ex-terns a l’obra i que el seu discurs és sempre conherent.


Una de les actuacions més destacables de Quim Bonal val a dir que va ser la de les Variacions Goldberg de J.S. Bach a Calella de Palafrugell on el públic es posà dret emocionat per la seva interpretació.

Bonal diu: "En la música trobo la més alta raó de creure en la possibilitat de mantenir units els extrems més oposats, els més irreductibles i donar-los aquests marges de llibertat a fi i efecte de mostrar cada element en joc. És aquest el gran ensenyament de la música".